Les dents

 

Una de les primeres preguntes a la consulta de pediatria per part dels pares dels infants és sobre les dents. Encara que fins els 3 anys no es recomana la neteja bucal diària com la que fan els adults, començar a inculcar aquest hàbit tant saludable a partir dels 2 anys, sense fer servir la pasta, només el raspallat, és un consell molt adient per evitar problemes bucals.

Les dents de llet es comencen a formar més ràpid del que la majoria d’adults creu: encara dins del fetus, a partir de la sisena setmana d’embaràs. Precisament per això, l’alimentació de les embarassades és fonamental, ja que qualsevol problema de salut pot significar una mala estructura de les dents temporals del bebè. Hem de cuidar des del principi de la salut de la boca i de les dents dels nostres fills, i les primeres cures han de començar ja en l’embaràs. En l’alimentació de la mare durant la gestació han d’estar presents: calci, fòsfor, proteïnes i vitamines A, C i D.

Les dents són estructures de teixit mineralitzat que serveixen per mastegar els aliments abans que arribin a l’estómac per a una adequada digestió i tenen una important missió en la parla i en aparell fonador. A part de la important funció que realitzen tallant, triturant i mastegant els aliments, les dents també treballen amb la llengua i els llavis per ajudar a formar sons i pronunciar paraules.

La salut de les dents de llet és determinant, ja que d’això depèn un correcte desenvolupament de les dents permanents, que es troben sota.

El moment d’aparició de la primera dentició varia. La majoria dels nadons té les seves primeres dents entre els 6 i els 9 mesos d’edat; no obstant això, el retard o avançament en l’erupció dental pot ser normal.

Des de l’aparició de les primeres dents fins que el nadó compleix la primera etapa de dentició, és natural que les seves genives s’inflin i s’inflamin, causant-li molt dolor i irritació. És un procés natural i que forma part, encara sigui molest, de l’aprenentatge del nadó.
A part del dolor i de les molèsties, els nadons també presenten dificultats per agafar el son i menys gana a l’hora de menjar. La molèstia i el dolor provocats per la sortida de les dents, o per la dificultat que alguns tenen per sortir, fan amb que el nadó plori més del normal i que no sàpiguem què fer per ajudar-li. Per això, és molt important identificar les causes del plor del nadó, per prendre les mesures adequades.

Si és per la sortida de les dents, aquests són alguns consells per alleujar les molèsties de les dents del nadó:

1- Fregar les genives amb la gemma d’un dit net o cobert amb una gasa humida pot calmar el dolor que sent el nadó.

2- Mantenir la cara del nadó sempre neta i seca. En aquesta etapa els nadons solen bavejar molt, i la saliva que estigui en contacte amb la seva pell pot causar-li algun èczema i irritació.

3- Jugar amb el nadó. Oferir goma dura, anells o mossegadors freds (mai congelats) perquè el nadó els mossegui.

4- Oferir líquids o aliments sense risc d’ennuagament freds, fins i tot un mocador fred. El fred sol adormir les genives i suavitzar el dolor.

 5- Estar al costat del nadó. És important per a ell, sentir que estem al seu costat, fins i tot en aquest dur moment de la seva vida.

6- No administrar medicaments sense la consulta al vostr@ pediatr@.

Evitar els primers problemes: el biberó i el xumet.

La càries del biberó és conseqüència de la persistència del xumet o el biberó mullat en un líquid ensucrat. La gravetat de la càries està en relació amb la prolongació de l’hàbit. És molt típic de nens que estan constantment amb el biberó en la boca o als quals es deixa dormir amb ell. Es pot originar amb llet i és molt característic que ocorri amb l’administració de sucs en el biberó. També quan existeix el costum d’impregnar les tetines o els xumets en aliments ensucrats (mel, melmelada, llet condensada).

A més en el cas de nens que es fiquen al llit amb el biberó, no es produeix una higiene de la boca després de la ingesta i la higiene també és un pilar important en la prevenció de la càries.

 

 

 

 

 

 

 

L’ús del biberó pot ser un inconvenient per al desenvolupament correcte de la boca del bebè. Existeixen diferents maneres d’utilitzar-ho perquè les conseqüències no siguin greus. És important que col·loqui al bebè en posició vertical per donar-li el biberó. Així, haurà de fer un major esforç de succió.

De tota manera, no s’aconsella l’ús del biberó més enllà dels 12-18 mesos de vida, i a partir d’aquí, s’ha d’intentar que el nen begui els líquids d’una tassa.

En quant al xumet, tampoc s’aconsella el seu ús al principi, encara que pot servir per evitar que el nen succioni el seu dit, activitat amb conseqüències més greus per al desenvolupament de la boca. Si s’utilitza el xumet, és important que no passada dels 18-24 mesos d’edat, ja que pot ocasionar problemes en la mossegada.

 

 

 

 

 

 

 
Les dents de llet
La dentició primària, també coneguda com a caduca o decídua, està composta per les dents “de llet”, que són 20 i estan disposats en les dues arcades, superior i inferior. Entre tots, es distingeixen vuit incisius, quatre canins i vuit molars.

La majoria dels nens té totes les dents de llet abans de complir 3 anys. A mesura que el nen va creixent, generalment al voltant dels 6 anys, es van caient aquestes dents i comencen a aparèixer les dents definitives. Per tant, durant una època conviuen en la boca del nen dents dels dos tipus.

La dentició permanent
La dentició permanent o definitiva està formada per 32 dents entre els quals hi ha 8 incisius, 4 canins, 8 premolars i 12 molars, entre els quals es troben els últims 4, coneguts com a queixals del judici.

Aproximadament, al voltant dels 14 anys a la majoria de nens els han caigut totes les dents de llet i tenen gairebé totes les dents permanents. Uns 6 anys més tard, aproximadament als 20 anys, creixen quatre queixals més en la part posterior de la boca, completant la sèrie amb un total de 32 peces.

Prevenir les càries

 

 

 

 

 

 

La formació de la càries és deguda a tres factors ben definits:

• l’excés de dolços a la dieta
• la manca d’higiene bucal, que facilita la presència de bacteris a la boca
• la susceptibilitat de les mateixes dents

Per prevenir l’aparició de la càries, cal:

• reduir el consum de dolços de la dieta, particularment entre àpats, atès que aquests afavoreixen la multiplicació dels bacteris;
• raspallar les dents després de cada àpat;
• passar el fil dental per tal d’eliminar la placa bacteriana de l’espai interdental;
• augmentar la resistència de l’esmalt dental amb glopeigos de solucions fluorades, a partir dels sis anys, i
• visitar el dentista un cop l’any, com a mínim.

Si s’atura la formació de càries, s’evitaran:

• problemes de masticació i, en conseqüència, de nutrició
• dolors i molèsties innecessàries
• pèrdues de peces que comportaran futures maloclusions dentals (males posicions de les dents), amb els consegüents problemes funcionals i estètics.

 

 

 

 

 

 

Desenvolupament dental infantil

Com a guia orientativa del desenvolupament dental infantil, és interessant tenir en compte aquestes indicacions:

• de zero a sis mesos: evitar l’addició innecessària de sucre o mel al biberó o el xumet;
• als set mesos: moment en el qual haurien d’aparèixer les primeres dents;
• de dotze a quinze mesos: si no han aparegut les primeres dents temporals o de llet, cal consultar l’odontòleg;
• als dos anys: iniciar la utilització del raspall de dents amb quantitats molt petites de dentifrici fluorat. Evitar el biberó o el xumet. Primer control odontològic que cal repetir anualment;
• als sis anys: edat en la qual apareixen els primers queixals definitius. Cal iniciar els glopeigs amb solucions fluorades;
• de vuit a deu anys: vigilar les maloclusions dentals (mala posició de la dentició), i
• de dotze a catorze anys: en aquesta edat, hauria d’estar completada tota la dentició permanent excepte les terceres molars permanents o queixals del seny (vint-i-vuit peces).

Fonts:

Canal Salut. Generalitat de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut

En familia: http://enfamilia.aeped.es

Guia infantil: http://www.guiainfantil.com

Diario de una mamá pediatra: http://www.dra-amalia-arce.com/

Faros: http://www.faroshsjd.net