Estem en èpoques de fred, virus i bacteris campen a plaer i ocasionen diversos quadres infecciosos especialment entre els infants; des d’un simple refredat o catarro fins a una pneumònia, complicació freqüent de la qual avui ens ocuparem.
La pneumònia antigament era bastant temuda, fins i tot al dia d’avui genera cert temor en els pares quan s’ha diagnosticat però en la pràctica sol ser una malaltia que amb el tractament adequat evoluciona molt favorablement i sense complicacions.
Començarem pel principi: de què parlem quan parlem de pneumònia?
La pneumònia és una infecció en els pulmons.
En ocasions els pediatres li donem diferents termes per exemple: es pot anomenar de diferents maneres segons la zona del pulmó que ocupi, quan es diu que una pneumònia és lobar indica que està localitzada en un o diversos lòbuls del pulmó (lòbuls: regions en què es divideixen els pulmons, el pulmó dret està format per tres lòbuls i l’esquerre per dos). Altres vegades diem que té una broncopneumònia cosa que fa referència a la inflamació del pulmó localitzada sobretot en els bronquíols (vies aèries més petites ) però que afecta gairebé sempre a un o més lòbuls. També podem parlar d’una pneumònia atípica; en aquest cas ens referim a una pneumònia que pels seus símptomes, l’edat en la qual es presenta i els bacteris que la causen són diferents a la pneumònia habitual.
Com es produeix una pneumònia?
Els gèrmens poden arribar als pulmons a través de la inhalació de bacteris que estan en el nas o la gola del nen; a través de l’aire inhalant en gotetes amb contingut infecciós que es produeixen al tossir o esternudar o en compartir estris com un got o un cobert amb un malalt. La gran majoria de les vegades (70-90%) els causants de les pneumònies són virus i no bacteris.
Quins símptomes presenta?
Els símptomes són diferents segons l’edat del nen però en general n’hi ha alguns de comuns, també és habitual que en els dies anteriors estigués passant un refredat simple (sobretot en els nens menors de 3 anys).
Dins dels símptomes comuns podem incloure:
• Febre, gairebé sempre present.
• Esgarrifances o calfreds.
- Tos contínua o persistent.
- Respiració ràpida.
- Xiulets en respirar.
- Dificultat per respirar.
- Dolor de pit o dolor abdominal (nens majors o adolescents).
- Pèrdua de la gana.
- Cansament, esgotament.
- Vòmits més freqüents en nens petits.
- Com hem dit anteriorment les pneumònies poden ser víriques o bacterianes. Les víriques afecten sobretot als menors de tres anys, tenen un començament progressiu, habitualment els dies anteriors han tingut un refredat i tenen més símptomes generals com a rebuig de l’aliment, vòmits o irritabilitat.
La pneumònia bacteriana causada sobretot pel pneumococ afecta a nens més grandets i té un començament brusc amb febre alta, regular estat general i en ocasions dolor toràcic.
Durant l’examen físic en realitzar l’exploració es constatarà si hi ha augment de la freqüència respiratòria i en l’auscultació es poden sentir raneres (soroll que ens parla de que l’espai del pulmó on habitualment hi ha aire ara està ocupat per moc). També podem trobar una zona que transmeti l’aire menys que una altra el que també ens parla que aquesta zona ara està ocupada. Aquesta ocupació de l’espai pulmonar ens explica l’augment de l’esforç respiratori).
El diagnòstic definitiu de la pneumònia és mitjançant la realització d’una radiografia de tòrax, encara que en moltes ocasions i sobretot a l’inici el que es veu en la radiologia no es correspon amb la clínica; pel que no els ha de cridar l’atenció si en ocasions el seu pediatre fa un diagnòstic de pneumònia sense realitzar una radiologia.
Com es tracta?
El tractament es realitza en domicili excepte que es tracti de nens molt petits, que tinguin signes de gravetat o que tinguin altres malalties associades (cardiopaties, diabetis, immunodeficiències, etc).
El tractament mèdic en la gran majoria dels casos és antibiòtic però en ocasions i atès que moltes pneumònies són víriques pot ser que el pediatre no ho vegi indicat.
Per controlar els símptomes produïts per la febre es poden fer servir el paracetamol o l’ibuprofé.
En cas de tenir mucositat nasal es faran rentats amb sèrum fisiològic.
És important recalcar que NO ES RECOMANEN ANTITUSSIUS NI MUCOLÍTICS.
Es recomana repòs relatiu i no acudir al centre escolar fins a la desaparició de la febre i la milloria de la simptomatologia.
Es pot prevenir?
- La lactància materna durant almenys 4 mesos afavoreix la formació de defenses i prevé les infeccions en general.
- Evitar ambients amb fum de tabac o on visquin fumadors.
- Rentat de mans de tota la família
- VACUNAR és sens dubte la mesura més eficaç per prevenir les infeccions. Les vacunes disponibles que protegeixen de pneumònies greus són per a: Pneumococ (Prevenar 13), Haemophilus influenzae tipus b, Tosferina (inclosa en la DTP) i Xarampió (inclosa en la triple vírica).
És important saber que:
- No existeix l’anomenat “principi de pneumònia”, la pneumònia hi és o no, la resta són altres infeccions respiratòries.
- Els antibiòtics no fan que no es produeixi la pneumònia si està cursant un refredat, no prevenen, no eviten ”que els mocs es baixin al pulmó”, el seu ús ha d’estar indicat sempre sota supervisió mèdica i el seu abús indiscriminat pot portar al fet de que quan realment siguin necessaris no siguin efectius.
- Moltes pneumònies com hem dit anteriorment no es tracten amb antibiòtics si no amb les mateixes mesures que un refredat comú.
Més informació a:
Blog de salut infantil 