Els antibiòtics

En època de màxima consulta per mocs, tos, refredats i altres quadres infecciosos, ens ha semblat interessant  fer una entrada al bloc sobre l’ús d’aquests fàrmacs, els antibiòtics.

La seva eficàcia i seguretat els ha fet molt populars i, per això, en moltes ocasions s’utilitzen de forma inadequada. És cert que són una excel·lent arma terapèutica però, mal utilitzats, comporten conseqüències negatives, tant per a la salut individual com per a la salut pública. La seva utilització inadequada facilita que els bacteris puguin desenvolupar resistències. Continua llegint

Anuncis

Febre i tractament antitèrmic

La febre o augment de la temperatura corporal és un dels principals símptomes que presenten els nens quan pateixen una infecció i és el motiu principal de consulta al pediatre.

febre

 

L’ Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria va publicar fa uns anys el Decàleg de la febre.

decalogo_fiebre-page-0

Continua llegint

Otitis mitjana aguda

L’otitis és una inflamació de l’oïda. Mitjana es refereix a la localització en l’oïda mitjana, darrere del timpà (membrana que separa el conducte auditiu de la resta de l’oïda) i aguda perquè els símptomes apareixen amb rapidesa en poques hores. És una de les malalties més comunes que afecten a nadons i a nens petits: en complir els 3 anys, tres de cada quatre nens hauran tingut otitis mitjana.

L’otitis mitjana aguda (OMA) és freqüent en nadons i en nens petits que encara no han après a parlar. Haurem de sospitar d’una otitis mitjana quan ploren més del normal, es freguen o es tiren de les orelles, no dormen bé o es troben molt irritables. Si ja parlen ens diran que els hi fa mal l’oïda. En molts casos poden tenir febre i de vegades presentar otorrea (secreció en un o tots dos oïdes). No sempre un dolor d’oïdes és a causa d’una infecció de l’oïda mitjana, també pot ser causat per altres afeccions.

És molt comuna a l’hivern o al començament de la primavera, però pot ocórrer en qualsevol època de l’any.

Causes

Les infeccions d’oïda es deuen a bacteris o virus que entren en el cos a través del nas i la boca. Els llocs on hi ha molts nens junts (guarderies, per exemple) ajuden als gèrmens a propagar-se més fàcilment. Les infeccions respiratòries, les al·lèrgies i els contaminants aeris (tals com el fum del tabac) també poden provocar inflamacions d’oïda.

Els refredats infantils inflamen el nas. Aquesta inflamació es propaga a través de la trompa d’Eustaqui. La trompa d’Eustaqui és un tub que connecta el fons del nas amb l’oïda mitjana.
Fins a allí arriben els gèrmens que causen la infecció. Aquests gèrmens són virus i bacteries, sent la gran majoria de les otitis mitjanes agudes d’origen víric.
La infecció causa dolor. També origina l’aparició de líquid dins de l’oïda mitjana, provocant dificultats per escoltar  i que l’oïda no es pugui airejar.

Els nens petits contreuen aquest tipus d’otitis més sovint que els nens més grans o els adults per diverses raons:

  • La trompa és més curta, més horitzontal i més recta, la qual cosa facilita més l’entrada dels bacteris.
  • La trompa és més flexible, amb una obertura més diminuta que és fàcil de bloquejar.
  • Els nens petits contreuen més refredats, a causa que al sistema immunitari li costa més poder reconèixer i detenir els virus del refredat.

Diagnòstic

La irritabilitat i el fet de fregar-se l’orella en els nadons no signifiquen necessàriament que hi hagi una infecció o un problema d’oïda seriosa. Un examen complet i un historial de símptomes poden ajudar al metge a fer un diagnòstic exacte i, probablement, a evitar l’ús d’antibiòtics innecessaris.

El diagnòstic de OMA en la infància es basa en la clínica i l’exploració ortoscòpica. Les dificultats que presenta es deuen a múltiples factors, principalment a la inespecificitat dels símptomes (que augmenta com més petit és el nen) i a la dificultat de l’otoscòpia (conducte auditiu estret i tortuós, pacient poc col·laborador, etc.). Amb la finalitat de millorar la precisió del diagnòstic, cal intentar basar-se en paràmetres el més objectius possible, definint una sèrie de criteris clínics i otoscopi.

En nens menors de 3 anys apareixen símptomes inespecífics:

  • Irritabilitat.
  • Febre.
  • Rebuig de preses.
  • Mucositat nasal.
  • Secreció i hiperèmia conjuntival.
  • Plor nocturn.

D’ells, el més freqüent és la mucositat nasal, present en un 90% dels nens afectes de OMA.

En nens majors de 3 anys, els símptomes són més específics i amb un inici més brusc i recent:

  • Otàlgia.
  • Hipoacúsia.
  • Vertigen.

Prevenció de les Otitis Mitjanes Agudes

Existeix evidència que els següents factors ajuden a prevenir-les:

  • La lactància materna disminueix el risc d’infeccions de l’oïda.

  • Si prenen el biberó, sobretot nadons menors de 2 anys, evitar que ho facin en postura estirada panxa amunt, si nó buscar una inclinació d’uns 45º.

  • Els infants no han d’estar en espais on es fumi.

  • Aplicar calor seca sobre l’oïda pot ajudar-li a reduir el dolor.
  • També cuidar la higiene nasal. És preferible aspirar el moc en lloc de sonar-se fort.
  • Evitar l’entrada d’aigua en l’oïda si supura.
  • Els canvis bruscs de pressió atmosfèrica augmentaran el dolor: hem d’evitar els viatges amb avió o pujar ports de muntanya.

Tractament

Per una OMA no és necessari acudir d’urgència. És adient esperar fins a 24 hores. Aquest temps pot aclarir millor els símptomes. Mentre, pot alleujar el dolor i la febre amb paracetamol o ibuprofé.

Si tenim dubtes sobre la medicació, el més recomanable és posar-se en contacte amb el pediatre.

La gran majoria de les OMA són d’origen víric. Això significa que no tindrem la necessitat d’emprar antibiòtics. Amb el paracetamol i l’ibuprofè es resolen la majoria de les OMA.

Els coneixements científics indiquen que la majoria de pacients evolucionen bé sense antibiòtics. Aquesta opció és la millor en majors de 2 anys que no han rebut cap tractament contra infeccions en els últims 2 o 3 mesos i tenen febre menor de 39º.
Així els resultats seran els mateixos que amb antibiòtics, però sense les seves conseqüències perjudicials. No tindran vòmits, diarrees, reaccions al·lèrgiques, etc. que causen molts d’ells.
L’abús d’antibiòtics en casos innecessaris afavoreix l’aparició de gèrmens resistents.

En el cas de que no millori en 48 hores, és necessari tornar a valorar pel seu pediatre.

Fonts:
Asociación Española de Pediatria; Societat Catalana de Pediatria; Fisterra; Evidencias en Pediatria; Faros HSJD; Sociedad de Española Infectología Pediátrica; Sociedad Española de Pediatría Extrahospitalaria y Atención Primaria; Sociedad Española de Urgencias Pediátrica; Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria.

Què és la febre?

febre

 

 

 

 

 

 

 

 

La gran majoria de virus i bactèries que provoquen infeccions proliferen amb temperatures al voltant dels 36,5 – 37ºC, la temperatural corporal.  Així doncs, la febre no la podem considerar una malaltia: és un símptoma que ens avisa de l’existència “d’enemics” al nostre organisme i que no és previsible. El cos es defensa en front una agressió, habitualment una infecció, i produeix més calor per poder lluitar.

D’aquesta manera, la febre activa al sistema immunitari per fabricar més glòbuls blancs, anticossos i altres agents que lluiten contra la infecció.  

També hem de pensar que, alguna vegada, el cos augmenta la temperatura i no és per cap causa infecciosa: situacions estressants, excés de roba, intoxicació, vacunacions, cops de calor o alguna que altra malaltia no infecciosa.

 És per aquest motiu, que l’augment de la temperatura corporal no sempre s’ha de tractar amb mitjans químics. Algunes tècniques físiques ajuden a alleugerar aquest augment de la temperatura. Recomanem els banys amb aigua tèbia (2 graus per sota de la temperatura corporal de l’infant en aquell moment), retirar alguna de peça de roba o ventilar l’habitació. 

Com mesuro la temperatura corporal?

 Per la mesura de la temperatura farem servir un termòmetre, preferiblement digital. Els de mercuri (els de tota la vida), s’estan retirant del mercat per motius mediambientals, i els d’oïda no són fiables.

 

Termómetro

Els termòmetres digitals es poden col·locar al recte, a l’aixella o a la boca de l’infant.

  • Mesura de la temperatura corporal al recte: Hem d’introduïr el termòmetre amb molta cura per no fer mal. Es considera febre si ens dóna una temperatura igual o superior a 38ºC.
  •  Mesura de la temperatura corporal a l’aixella i a la boca:  Es considera febre si ens dona una temperatura igual o superior a 37,8ºC.

Què fer?

Si la temperatura no és molt elevada (inferior a 37,8º C) i l’infant no es troba malament, podem aplicar mesures físiques.

  1. Mesures físiques

  • Treure alguna peça de roba.
  • Bany amb aigua tèbia (2ºC per sota de la temperatura corporal).
  • Hidratar a l’infant.
  • Adequar la temperatura exterior. 20-22ºC.

         Mesures físiques no recomanables

  • No banyar a l’infant amb aigua freda: Com a reacció provocarà tremolors, que pot fer augmentar la temperatura corporal i provocar malestar en l’infant.
  • Embolicar a l’infant en panys humits: Dificulta la transpiració.
  • Fregues d’alcohol o colònia: Produeix sensació de descens ràpid de la temperatura, però només a nivell extern, és a dir, de la pell. La temperatura interna continua elevada. En pocs minuts tornarà a tenir la temperatura elevada. A més, l’alcohol es pot absorvir i pot tenir efectes tòxics en els infants.

           2.  Mesures  farmacològiques: Són els coneguts antitèrmics.

Medicine syrup

  • Paracetamol: Recomanable quan l’infant té més de 37,8ºC de temperatura. La dosi i la freqüència és la recomanada pel seu pediatra. Si teniu algún dubte, poseu-vos en contacte amb ell.
  • Ibuprofè: No administrar en menors de 6 mesos. Si és la primera vegada que s’administra a l’infant, consultar primer amb el vostre pediatra. Les recomanacions són les mateixes que amb el paracetamol.

En cas de febre elevada, combina les mesures físiques amb les mesures farmacològiques.

Molt important:

L’efecte del fàrmac no és instantani. Poden passar d’1 a 2 hores a fer efecte i el màxim que pot fer baixar un antitèrmic és 1ºC.

 Per aquest motiu hem de ser pacients i no alarmar-nos amb una febre de menys de 24 hores d’instauració si no té cap signe d’alerta que expliquem tot seguit.

Després de passar un procés febril, és recomanable deixar a l’infant a casa durant 24 hores sense febre abans de tornar a l’escola.

L’infant té febre. Quan acudir al servei d’Urgències?

Si l’infant:

  • Té menys de 3 mesos d’edat.
  • Si el seu fill està adormit, moix o al contrari, molt irritable.
  • Si ha tingut per primera vegada una convulsió.
  • Si es queixa de mal de cap intens i vomita diverses vegades.
  • Si el nen respira amb dificultat.
  • Si apareixen taques vermelles a la pell que no se’n van en pressionar.

Aquests consells també els podeu trobar a: https://icspediatriaaltpenedes.wordpress.com/pacients-i-families-2/consells/febre/

Recomanacions essencials per a la grip: què fer?

La grip és una malaltia infecciosa produïda pel virus gripal. Es presenta de forma epidèmica, habitualment durant els mesos d’hivern.

Gripe

Té un inici brusc i la simptomatologia consisteix en febre alta, dolors musculars, mal de cap i de coll, malestar general i tos seca. Normalment produeix quadres benignes i autolimitats, però en algunes circumstàncies pot ocasionar complicacions, fonamentalment en persones grans o amb malalties de base.

Des del Canal Salut de la Generalitat de Catalunya, ens arriben aquestes recomanacions per fer front a la grip en la població més jove de la família i els seus cuidadors.

Recomanacions per als pares i els cuidadors d’infants amb grip i altres infeccions víriques respiratòries

Recomanacions que cal seguir al domicili

niño-enfermo-300x271

• L’infant ha de fer repòs.
• L’infant ha de beure força líquids per prevenir la deshidratació (aigua, brou, sucs, infusions).
• Ensenyeu a l’infant a tapar-se la boca i el nas amb mocadors de paper en tossir i esternudar.
• Cal que l’infant es renti sovint les mans amb aigua i sabó, especialment després d’haver tossit o esternudat sobre les mans, després d’haver menjat i d’haver donat la
mà a altres persones.
• Si és possible, l’infant no ha de compartir l’habitació amb cap altra persona, ha d’estar en una habitació separada de les àrees comunes del domicili. Si és possible
també, l’habitació hauria de tenir ventilació directa de l’exterior.
• És recomanable que l’infant no comparteixi el bany. Si això no és possible, extremeu les mesures de neteja i desinfecció després de cada ús.
• Si l’infant és més gran de 5 anys, ha de quedar-se a casa almenys fins a les 24 hores posteriors a la desaparició de la febre (si no pren antipirètics), i ha de reduir el
contacte amb persones sanes.
• Si l’infant té 5 anys o menys, ha de quedar-se a casa 7 dies, com a mínim, des de l’aparició dels primers símptomes i, almenys, fins a les 24 hores posteriors a la
desaparició, i ha de reduir el contacte amb persones sanes.
• Si un metge o metgessa ha visitat l’infant, cal seguir les seves indicacions. En cap cas el retorn a l’escola s’ha de condicionar a la presentació d’un certificat mèdic.
• Eviteu el contacte proper amb altres persones. Si l’infant necessita estar en àrees comunes del domicili o a prop d’altres persones, cal que es tapi la boca i el nas.
Com en qualsevol quadre de grip, poden aparèixer complicacions. Caldrà un nou control sanitari si l’infant presenta:
– Respiració ràpida.
– Dificultat per respirar.
– Color blau o gris de la pell.
– Ingesta de líquids escassa.
– Poca necessitat d’orinar.
– Vòmits freqüents i constants.
– Somnolència.
– Persistència de la febre després de 4 dies o desaparició de la febre i reaparició posterior.

Recomanacions per al cuidador principal i les altres persones que conviuen amb l’infant malalt

resfriado-gripe

• L’infant no ha de rebre visites.
• Si és possible, una sola persona s’ha de fer càrrec de l’infant com a cuidador principal.
• Totes les persones de la casa heu d’extremar les mesures higièniques. Renteu-vos les mans amb aigua i sabó o amb productes que continguin alcohol sempre que entreu en contacte amb l’infant malalt.
• Després de rentar-vos les mans, eixugueu-vos amb paper i llenceu-lo a les escombraries. Si no és possible, utilitzeu tovalloles diferents per a cada persona.

Recomanacions per a la neteja general del domicili

Pegatina decorativa ventana abierta

• Llenceu a les escombraries els mocadors de paper i els altres objectes d’un sol ús utilitzats per l’infant malalt, i renteu-vos les mans amb aigua i sabó, o amb productes que continguin alcohol, després d’haver-los tocat.
• Utilitzeu productes que continguin lleixiu per a la neteja de les superfícies, especialment les tauletes de nit, els poms, els interruptors i el bany. Per a la neteja de les superfícies que han estat en contacte amb l’infant malalt, feu servir draps d’un sol ús o exclusius per a la zona.
• Mantingueu una bona ventilació del domicili.
• No cal que renteu per separat els llençols, els plats, els gots i els coberts utilitzats per l’infant malalt, però és important que no els compartiu.

Per qualsevol dubte, no dubteu en posar-vos en contacte amb el vostre pediatr@ o infermer@

Aquestes recomanacions queden arxivades a la pestanya Pacients i Famílies, a l’apartat “Consells de Salut”: Grip