Setmana Mundial de la Lactància 2018

Iniciem una nova Setmana Mundial de la Lactància i aquest any sota el lema:

Lactància Materna, fonaments de vida.


Sovint parlem dels beneficis de la lactància natural, de com iniciar la lactància, de mites i creences, dels problemes habituals de l’alletament, etc. i no destaquem el més essencial: la lactància dóna vida, la lactància garanteix la supervivència de la humanitat. És indispensable continuar fent  una bona promoció global de la lactància per assegurar l’accés a l’alimentació de tots els infants, per evitar la malnutrició en tots els seus camps, tant per defecte com per excés, i per evitar les desigualtats assegurant una bona salut i un creixement adequat dels infants.

El lema escollit també ens fa pensar en els costos que representa no alletar. No pensem només en costos econòmics, sinó els costos que afecten la societat a curt i llarg termini: costos mediambientals a causa de la producció i envasats de les llets de fórmula, més probabilitats que els infants emmalalteixin, més absentisme escolar, més absentisme laboral… La llet materna és un aliment natural, que no contamina ni caduca i que és renovable, podem evidenciar doncs que és la forma més segura d’alimentació i la que genera menys despeses.

Quan parlem de fonaments de vida parlem de permetre la supervivència dels infants, d’igualtat, de benestar, de millorar de salut… parlem de la Lactància Materna com a pilar de vida universal.

Durant aquesta setmana podreu descobrir, a les Sales de Pediatria d’Atenció Primària de l’Alt Penedès, unes fantàstiques fotografies, cedides per Pit Penedès, que expressen de forma gràfica el lema proposat.

Si sou mares lactants, us convidem a enviar la vostra fotografia explicant perquè creieu que la Lactància és el fonament de vida. També podeu penjar-la al nostre INSTAGRAM epediatrialtpenedes amb el hashtag #pediatrialtpenedes #SML2018.

Podreu trobar les diferents activitats que es realitzaran aquesta setmana en les nostres xarxes socials.

Anuncis

I Jornada de Vacunes en pediatria d’atenció primària.

Vacunes

El passat 23 de març va tenir lloc a l’auditori Neàpolis de Vilanova i la Geltrú la I Jornada de vacunes en pediatria d’atenció primària.

Organitzada conjuntament des de l’Equip Territorial de Pediatria de l’Alt Penedès/Garraf i la Societat Catalana de Pediatria, aquest acte ha estat el marc idoni per a posar en comú coneixements diversos sobre el món de les vacunes per part dels professionals.

S’ha comptat amb la participació de ponents d’alta expertesa i rigor científic. S’han tractant temes de caire molt variat: novetats, aspectes legals, disseminació de les malalties infeccioses…

Ha estat una jornada intensa de treball i d’aprenentatge, en la que els col·lectius de pediatria, infermeria pediàtrica, medicina de família i experts en prevenció han debatut sobre aspectes candents i d’altres polèmics del món de les immunitzacions.

L’èxit d’assistents va ser desbordant i s’espera que siguin la llavor d’una jornada que es pugui repetir any rere any.  

Foto cedida per l’Equip de Pediatria de l’Alt Penedès/Garraf

Des d’aquí volem fer palès el nostre agraiment a tots els que han col·laborat en fer-ho possible.

 

“El propòsit principal de #loverare és divulgar i conscienciar de la bellesa de la diversitat”

Aquest any la “nostra” Mini 10K està dedicada a la iniciativa #loverare, encapçalada per uns pares de Vilafranca del Penedès en favor de les malalties rares.

Mini10K

Us deixem l’entrevista que hem fet a la Maria i en Toni, pares de la Martina, afectada per una d’aquestes malalties.

Ha estat un plaer aprendre d’ells i compartir les seves inquietuds.

Hola Maria i Toni, què és una malaltia minoritària?

Quan es parla de malalties rares o minoritàries el primer que tothom pensa és en el petit percentatge d’infants o malalts afectats, així ho indica el seu nom: “minoritària”. Tanmateix, a nosaltres ens venen al cap paraules com “incertesa”, “desconeixement”, “angoixa”, “ajuda”, “por”, “novetat”, etc. Tot canvia, la teva forma de  veure la vida i d’encarar el demà és diferent. Mai t’havies plantejat aquella possibilitat, i si ho havies fet, no l’havies retingut al teu cap més de dos segons seguits. “Minoritària?! Sí home… a mi no em tocarà…!”. Doncs sí, et toca i no hi ha altra sortida que tirar endavant. No és fàcil i no saps com, però ho fas i punt. Segurament fem moltes més coses malament que bé, però les fem perquè  les hem de fer, perquè hem de tirar endavant i no en sabem més; perquè és una malaltia rara, perquè ni tan sols els metges en tenen un coneixement exhaustiu per poder manejar amb seguretat la situació. Ningú ens ha preparat per això, ningú hi pot estar preparat. Però hem de fer coses per tirar endavant. Perquè potser de tant  fer-les al final n’aprenem. Ja no per nosaltres, sinó per ella. I és que també hi ha coses que compartim amb tots els pares i mares d’infants que no tenen cap malaltia, ells (els menuts) ho són tot i tot queda en un segon  terme quan es tracta d’ells.

Ens agradaria que ens expliquéssiu una mica més, quina malaltia pateix
la Martina?

Exactament  la malaltia que pateix la Martina és diu: Aciduria Metilmalònica con Homocistinuria tipus CblC. Hi ha diversos percentatges de casuística segons la bibliografia que trobem, però tots ronden el 1/50.000 nadons. Dins de la malaltia hi ha diversos pronòstics segons si el debut és més aviat (early onset) o més tard (late onset). L’afectació que la malaltia pugui tinir al nen/a és inversament proporcional a la seva edat. És a dir, quant més anys tardi en aparèixer la malaltia en el nen,  menys afectacions pot tenir (és neurològicament més madur).

Loverare

Foto cedida per “La Bombolla de la Martina”

La Martina va debutar amb 15 dies de vida i va estar unes 48h sense tractament després dels primers símptomes del debut. Un conjunt de medicines (Hidroxocobalamina intramuscular diaria, L-carnitina, betaina, àcid ascòrbic, àcid fòlic, etc) fan que avui per avui la malaltia sigui estable, almenys en el seu cas (no sempre el tractament és igual d’eficaç). Inicialment també va seguir una dieta molt estricta i baixa en proteïnes, però un cop contactats pacients d’Itàlia i consultats els seus doctors, vam posar en comú coneixements i, d’acord amb els especialistes que tracten la Martina, vam “liberalitzar” la dieta. Va comportar un període incert i amb ajustos de medicació, però les analítiques de la Martina mai havien estat  tan bones abans.

 

Quines necessitats té la Martina en el seu dia a dia?

Les necessitats de la Martina són moltes i molt diverses. La Martina té un dèficit d’autonomia molt sever i inusual a la seva edat. Va començar a gatejar als 2 anys i ara fa un mes (3,5 anys) ha començat a fer les primeres passes sola. No parla i cognitivament té un retard que fa que la comunicació sigui força complicada encara que ,possible en segons quins moments. També val a dir que, un dels punts de major afectació de la malaltia a banda del cervell (òrgans principals) és la vista. Així doncs, la Martina té una lesió irreversible a la part central de la màcula dels dos ulls i, conseqüentment, una visió precària.
La Martina, per millorar el seu futur dia a dia, fa teràpies de psicomotricitat, logopèdia, psicologia, etc. També procurem anar a la piscina amb ella sempre que podem i tenim intenció de recuperar les classes d’equinoteràpia, que vam iniciar l’any passat (al final trobar hores resulta quelcom impossible).

Penseu que des de l’Equip de Pediatria del centre d’atenció primària es poden cobrir bona part d’aquestes necessitats?

 

Ara per ara el pronòstic de la malaltia és estable. El tractament funciona i totes les dificultats de desenvolupament i límits que ens estem trobant al camí són el resultat dels danys neuronals i oculars provocats al debut. Necessitem i rebem (i n’estem enormement agraïts) suport i acompanyament en aquest camí desconegut per tots, pares, familiars, amics, metges, infermeres, etc. Són molts els dubtes i incerteses que se’ns generen i tenir un equip de professionals tan proper disposat a resoldre o ajudar a buscar respostes/solucions és molt important per a nosaltres. No estem sols.

 

Quines necessitats teniu com a pares de la Martina?

Són moltes, encara que no ho vulguem reconèixer moltes vegades. Tanmateix tot es resumeix a una sola cosa que ho fa tot més fàcil i suportable… “empatia”. Quelcom tan simple que sembla mentida que de vegades sigui tant escàs. La valorem molt i ens dona molta energia quan en rebem.

 

Quina és la vostra esperança?

La felicitat. Sigui com sigui, però la felicitat. Utòpic però cert. I no es tracta només de la seva felicitat. Encara és aviat, però possiblement la Martina depengui de nosaltres tota la vida. No ho podrà ser mai de feliç ella si nosaltres no ho som. Així doncs aquesta felicitat va molt més enllà del que un viatge, una experiència o quelcom material ens pugui donar. Aquesta felicitat va d’optimisme, de veure el got mig ple, d’agraïment i sobretot d’acceptació.

 

Com penseu que entre  tots: professionals i comunitat, us podem ajudar
a portar una vida amb més qualitat?

Vivim en una societat que se n’enorgulleix de la seva capacitat d’inclusió, de la seva igualtat d’oportunitats, etc. Ara per ara ens genera molts dubtes tot això, i provoca molta angoixa no saber com la societat pot incloure la teva filla, on està el seu lloc? Creiem que encara estem molt lluny de poder treure pit de paraules com “diversitat” i “inclusió social”. Hi ha molt camí per recórrer en aquest àmbit i el primer pas és la conscienciació. D’aquí que ens haguem “llençat” a les xarxes socials per divulgar el món de les malalties rares i/o minoritàries. Al cap i a la fi no deixa de ser una causa més de diversitat. El primer pas per acceptar-la és conèixer-la.
Que es pensi en la Martina i el nostre projecte de cara a organitzar i focalitzar un esdeveniment com la Mini10k significa moltíssim per nosaltres. A banda dels ingressos que puguem recollir  que ajudin a la Martina amb tractaments, ortopèdia, medicació, investigació, etc., és un aparador enorme de cara a l’altre propòsit principal de #loverare, divulgar i conscienciar de  la bellesa de la diversitat. Animem a tothom a participar-hi, això va molt més enllà de la malaltia que pateix la Martina, perquè tu també ets rar o rara i el teu suport és extremadament valuós.

Loverare

Foto cedida per “La Bombolla de la Martina”

Ens veiem a la cursa!!! #totssomrars.

Tota la informació de la Mini 10K a: http://www.10kvilafranca.org/la-cursa/mini-10k/

 

Nit de Premis de l’Esport a Vilafranca del Penedès.

Foto cedida per l’equip de Pediatria Alt Penedès

El passat dimecres dia 5 es va celebrar l’Auditori de Vilafranca del Penedès la Nit dels Premis de l’Esport en la que esportistes de la ciutat, de qualsevol modalitat, van ser premiats amb diverses distincions pels seus mèrits durant la temporada 2016-2017.

En el marc d’aquest acte es va fer esment de la cursa “Mini 10K” organitzada per membres del nostre equip de pediatria i es va procedir a l’entrega per part de l’alcaldia i la regidoria de  de la vila de mans del Sr. Pere Regull i la Sra. Anna Doblas, respectivament, dels diners recaptats amb aquesta activitat. Val a dir que la totalitat d’aquests diners seran donats íntegrament a l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu per a contribuir a les investigacions contra l’obesitat infantil.

No cal dir-vos que reconeixements d’aquest tipus són una empenta més per a seguir endavant amb l’organització d’aquest tipus d’esdeveniments.

Us deixem algunes de les fotografies del moment:

 

Premis esport

Fotos cedida per Equip de Pediatria Alt Penedès/Garraf

Feliç diada 2017

St Jordi

 

Sant Jordi és el patró de Catalunya i en aquesta diada se celebra el dia de la Rosa i el Llibre, per a molts catalans, el dia de l’Amor. Per altra banda, el 23 d’abril tambè és el Dia Mundial del Llibre.

Tots els carrers i places dels pobles i ciutats catalanes s’omplen de parades de llibres  roses i moltes activitats per fer en familia.

Des de Pit Penedès grup de suport a la lactància materna ens arriba aquesta proposta que volem compartir amb vosaltres:

Carlos

 

En Carlos Gonzalez és un pediatre que ha destacat, entre d’altres coses, per fer, des de fa molt de temps, una defensa aferrissada de la lactància materna i de la criança personalitzada. Una xerrada molt recomanable per a tots els qui teniu fills o esteu pensant en tenir-ne.