Diftèria: que cal saber

Segons l’informe diari de detecció de senyals i alertes sanitàries del Ministerio de Sanidad Servicios Sociales e Igualdad de l’1 de juny ha estat comunicat un possible cas de diftèria en un nen de sis anys d’edat que, hores d’ara, roman ingressat a la UCI del Hospital de la Vall d’Hebró en estat crític. S’ha iniciat tractament amb sèrum específic antidiftèric  provinent de França i de Rússia.

Difteria

Epidemiologia i mode de transmisió

La diftèria és una malaltia infecto-contagiosa, causada pel germen Corynecbacterium diphteriae de la que fa gairebé trenta anys que no se’n tenia constància al nostre país, que genera la seva activitat mòrbida mitjançant una toxina. L’únic reservori que se’n coneix és l’esser humà transmetent-se per contacte directe o mitjançant les secrecions respiratòries.

El període d’incubació és de 2 a 10 dies i sense el tractament adient la seva contagiositat es pot perllongar fins a les sis setmanes.

Clínica i diagnòstic:

La forma habitual de presentació és la faríngia, en la que per sobre de les amígdales apareixen unes membranes blanc-grisoses que produeixen un sagnat en intentar desprendre-les. Poden estendre’s  a foses nassals i a tràquea a on el seu efecte asfixiant és major. Aquest quadre s’acompanya d’adenopaties laterocervicals, sovint grosses i l’alliberament de toxina a la sang condiciona una afectació important de l’estat general, amb un pols filiforme, taquicàrdia i pal·lidesa cutània.

L’absorció de la toxina des del punt d’origen pot afectar al miocardi i al sistema nerviós central en forma de paràlisis del vel del paladar i/o oculomotores, polineuritis perifèriques i al ronyó en forma de necrosi tubular.

La letalitat de la malaltia no tractada és del 5 al 10%, percentatge que augmenta en menors d’edat.

En alguns casos l’infecció pot cursar asimptomàtica convertint als que així la passen en focus de transmissió. Encara hi ha d’altres formes de presentació més excepcionals com les cutànies, conjuntival i òtica.

El diagnòstic de sospita és clínic, pel que cal tenir present la malaltia i el de confirmació es fa amb l’observació directa del bacil en cultius adients.

Prevenció

Prevenció primària:

Basada en aconseguir una alta taxa de vacunació en la població amb la vacunació universal.

Prevenció secundària:

Evitant la propagació de la malaltia amb el control de contactes amb el cas index de la malaltia. Els convivents i contactes pròxims d’un malalt han de rebre tractament antibiòtic, i han de consultar al professional de salut del seu centre.

Les persones properes a un malalt s’han de fer cultius específics per a C. diphteriae i a un control clínic durant 7 dies.

Tots els possibles contactes hauran de completar o iniciar l’immunització activa en front la malaltia i les persones que han rebut la darrera dosi entre 5 i 10 anys abans cal que rebin una nova dosi de reforç.

Prevenció terciària:

Aquells qui hagin patit la malaltia hauran de rebre un cicle de vacunació complert, atès que la malaltia no confereix immunitat duradora.

Tractament

D’una banda cal administrar antitoxina diftèrica específica per a neutralitzar la toxina i de l’altra antibiòtics per a eliminar el bacil i detenir la producció de toxina. Entre aquest la penicil·lina G EV (150.000UI/kg/dia/6h) i l’eritromicina (40-50 mg/kg/dia/6h) són els més emprats. En acabar el tractament s’ha de verificar la negativització de dos cultius practicats en 24 hores.

Ateses les possibles complicacions de la malaltia s’hauran d’emprar les mesures de suport necessàries.

Fonts:

– Garcia Sanchez N, Corretger Rauet JM en http://vacunasaep.org/profesionales/enfermedades/difteria

– Álvarez-García F, González-Hachero J. Difteria. En Vacunas en pediatría 2012. Manual de la AEP 2012. Madrid, Exlibris Ed. 2012: p. 291-300.

– American Academy of Pediatrics. Diphtheria. In: Red Book: 2012 Report of the Committee on Infectious Diseases, 29th ed, Pickering LK (Ed), American Academy of Pediatrics, Elk Grove Village, IL 2012.

– Immunization, Vaccines and Biologicals. WHO-recommended surveillance standard of diphtheria. http://www.who.int/immunization/monitoring_surveillance/burden/vpd/surve…

– Phalkey RK, Bhosale RV, Joshi AP, Wakchoure SS, Tambe MP, Awate P, et al. Preventing the preventable through effective surveillance: the case of diphtheria in a rural district of Maharashtra, India. BMC Public Health. 2013;13:317.

– Tardío E, Sánchez E. Difteria. En Corretger-Rauet JM, Cruz-Hernández M, González-Hachero J, Moraga-Llop FA (eds). Infectología Pediátrica. Bases diagnósticas y tratamiento. 2ª ed. Caracas, Editorial Amolca 2011: p. 123-129

– Tejpratap SP, Tiwari MD. Diphteria. Centers for Disease Control and Prevention. Manual for the surveillance of vaccine-preventable diseases. Centers for Disease Control and Prevention, Atlanta, GA, 2008.. Disponible en: http://www.cdc.gov/vaccines/pubs/surv-manual/chpt01-dip.html

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Informació general, Vacunes i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s