El xumet: pros i contres

xumet Ivet

El xumet és un element molt associat a la infància. Per a molts personatges infantils, el xumet és un signe d’identitat (Maggie Simpson fa més de vint anys que en porta). No obstant això, és un tema de controvèrsia, doncs presenta pros i contres. En aquesta entrada parlem concretament d’això: beneficis i inconvenients.

A favor

  • Tranquil·litzant: Alguns nadons són més feliços i se senten més relaxats quan tenen alguna cosa per xuclar o succionar. Si el nadó té dificultats per adormir-se, el xumet pot ajudar-lo a agafar la son.
  • Distracció temporal: Els xumets poden ser útils durant les injeccions, anàlisis de sang o altres procediments mèdics.
  • Seguretat: Redueix el risc de patir la Síndrome de la Mort Sobtada del Lactant (SMSL). Existeix evidència científica que demostra una associació directa entre l’ús del xumet durant el son del nadó i un menor risc de patir la SMSL.
  • Fungibles: Quan arriba el moment de treure-li el xumet al nadó, es pot llençar. Si després el nadó comença a xuclar-se el dit, ja serà més difícil trencar aquest hàbit.

En contra

  • Pot interferir amb la lactància materna: Xuclar un pit és diferent de xuclar un xumet o un biberó, i alguns nadons són molt sensibles a aquestes diferències. Alguns estudis suggereixen que l’ús primerenc de tetines artificials està associat a una disminució de la lactància materna exclusiva.
  • Dependència: Si  utilitza el xumet per dormir, potser ens hem d’aixecar diverses vegades a la nit per calmar els plors del nadó quan se li cau de la boca.
  • Risc d’infeccions en l’oïda mitja: Pot incrementar el seu risc. Tot i així, les taxes d’infeccions en l’oïda mitja són generalment més baixes des del naixement fins als 6 mesos, quan el risc de SMSL és major i quan els nadons estan més “interessats” en els xumets.
  • Problemes dentals: En general, la necessitat de succionar del bebè és més fort durant els primers mesos de vida. Portar-se les coses a la boca és la manera que tenen els bebès d’aprendre i descobrir el seu món. Però, segons alguns estudis mèdics, tant els xumets com els dits, especialment els polzes, poden causar problemes de maloclusió dental, que es produeix quan les dues arcades dentals, la de dalt i la d’abaix, no encaixen correctament en realitzar la mossegada. L’ús prolongat del xumet pot comportar problemes dentals.

Com actuar si oferim xumet?

  • Esperar a què la lactància estigui consolidada: Es recomana introduir el xumet a partir de les 4 o 6 setmanes després del naixement.
  • No utilitzar el xumet com a primera línia de defensa:  Un canvi de posició o una estona de balanceig poden calmar el plor del nadó.
  • Triar xumets de silicona d’una sola peça: Els xumets fets de dues peces constitueixen una amenaça per a la salut dels nadons si es trenquen, ja que podrien empassar-se les peces.
  • Deixar que el nadó estableixi el ritme: Si el nadó no està interessat en el xumet, prova de donar-li més tard o directament deixa de donar-li. Si el xumet li cau de la boca mentre està dormint, no li posis una altra vegada.
  • Sempre net: Abans d’oferir-li el xumet, comprova que estigui completament net.
  • No sucar en dolços: Un hàbit molt comú des de fa moltes dècades, i que amb el temps s’han demostrat més danys que beneficis.
  • Canvia’l cada mes: Es recomana utilitzar una mida apta per l’edat del nadó. Observem si es perden peces o es deteriora. No utilitzar una cadena o una corda massa llarga, el nadó es podria ofegar amb ella.

Quan és millor que el nadó abandoni el xumet?

Per reduir la síndrome de la mort sobtada del lactant, l’Associació Americana de Pediatria recomana oferir el xumet durant la migdiada i durant la nit fins al primer any. No obstant això, a mesura que el bebè va creixent, els danys del xumet comencen a superar els beneficis. Mentre que molts el deixen per compte propi entre els 2 i els 4 anys, altres necessiten ajuda per trencar l’hàbit.

CONSELLS:

  • Lactants. Abraçar, balancejar, posar música o fer massatges al nadó poden ser alternatives molt efectives en comptes del xumet.
  • Primers 2 anys. Activitats, joguets o altres objectes d’afecte poden ajudar a distreure al nadó del desig de tenir el xumet.
  • Nens a partir dels 2 anys. Considera l’opció d’arribar a un tracte amb el teu fill, per exemple canviant el xumet per un llibre o una joguina, o explica-li un conte que l’ajudi a comprendre la necessitat de deixar-lo. Potser el teu dentista pot participar en el procés d’abandonament del xumet explicant-li els riscos que té el xumet per a la seva boca.

En qualsevol cas, davant de qualsevol dubte recomanem visitar al pediatre o a l’odontòleg.

Fonts:

Faros Hospital Sant Joan de Déu

Asociación Española de Pediatria

Evidencias en Pediatria

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Recomanacions pels pares. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s