L’ Escarlatina

L’escarlatina és una una malaltia infecciosa de tipus bacterià que afecta principalment als nens durant els primers anys d’escolarització. És poc freqüent abans dels 3 anys i després dels 15 anys. Passats els 10 anys, el 80% dels nens tenen anticossos específics, motiu pel qual ja no desenvolupen la malaltia.

Escarlatina_1

En els darrers anys s’ha observat un augment del diagnòstic d’aquesta malaltia i un desplaçament a edats més prematures.

Causa

L’escarlatina està causada pel bacteri “Estreptococ pyogenes” productor d’una toxina estreptocòcica que és la desencadenant de l’erupció a la pell. Així doncs, es tracta d’una infecció pel bacteri estreptococ b-hemolític del grup A, que es presenta en individus sense anticossos enfront la toxina. Els estreptococs del grup B i C també tenen capacitat de produir-la. Durant la malaltia es produeixen anticossos enfront la toxina, que no són protectors enfront la infecció per estreptococ. Aquesta malaltia fa cicles depenent de l’estat immunitari de la població en relació amb la toxina.

L’escarlatina es dóna principalment durant la primavera i l’hivern. L’alta contagiositat i el fet de ser els nens el nucli del manteniment de la malaltia, afavoriria l’alta incidència durant els mesos que corresponen al període escolar, on el contacte és més freqüent i nombrós.

Contagi

Es contagia de persona malalta a persona sana a través de les secrecions respiratòries. El període de màxima contagiositat és la fase aguda de la malaltia.

Símptomes

El període d’incubació oscil.la entre 1 i 7 dies. Habitualment la malaltia s’inicia amb febre, mal de cap, malestar general, mal de coll, dolor abdominal i, de vegades, vòmits. Els ganglis del coll solen estar inflamats.

triangle Filatov

Després del període inicial, apareix una erupció vermellosa, difusa, localitzada primer al coll  i que s’estén a tronc i extremitats, respectant palmells i plantes. Presenta unes pàpules minúscules a la superfície que, al tacte, dóna una sensació aspra. Els plecs de les aixelles, els plecs dels colzes i de les zones engonals podríen presentar un color vermell més intens que la resta del cos. La cara és característica, amb galtes vermelloses que contrasten amb la pal.lidesa perioral. L’erupció de l’escarlatina desapareix habitualment en uns 7 dies en forma de descamació que pot durar diverses setmanes.

rash escarlatiniforme

L’exploració faríngia pot posar de manifest les mateixes troballes que la faringoamigdalitis per estreptococ del grup A, amb amígdales envermellides amb puntejat petequial al paladar.

petèquies paladar

Durant els primers dies la llengua presenta un aspecte saburral, i al cap de pocs dies es torna vermellosa, amb papil·les prominents, cosa que es coneix com a llengua gerdosa.

llengua

Diagnòstic

El diagnòstic es basa en les dades clíniques (edat, contactes, història clínica i examen físic) i en estudis de laboratori, com els exsudats orofaringis amb cultiu i les proves de detecció ràpida de l’estreptococ a la gola.

Les proves de detecció ràpida són efectives i triguen uns minuts. Els resultats dels cultius triguen unes 48 hores.

exploracio faringia

Tractament

L’escarlatina es tracta amb antibiòtics i, generalment, és una malaltia lleu. De totes formes, requereix tractament per a prevenir complicacions poc freqüents, però potencialment greus. El tractament amb antibiòtics també ajuda a que els símptomes desapareguin més ràpidament i disminueix el contagi a altres persones.

Prevenció

La millor forma d’evitar el contagi és el rentat de mans i evitar compartir utensilis i objectes d’ús personal.

No hi ha cap vacuna per a prevenir la infecció estreptocòcica del coll ni l’escarlatina. Els nens amb escarlatina o infecció estreptocòcica del coll han de quedar-se a casa i no tornar a l’escola ni a l’escola bressol al menys durant 24 hores després de l’inici del tractament antibiòtic.

La possibilitat de patir una segona escarlatina podria ser explicada per la manca d’anticossos enfront l’exotoxina pirogènica. El nen pot no haver desenvolupat
anticossos en l’episodi previ o bé ser reinfectat per una soca productora d’una exotoxina serològicament diferent, ja que s’han descrit 4 tipus antigènics (A, B, C, D). També podria ser degut al fet que algunes suposades escarlatines siguin en realitat exantemes escarlatiniformes d’etiologia no estreptocòccica.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Recomanacions pels pares i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s