Escollint el calçat infantil

images

 

 

 

 

 

 

Una de les preguntes més freqüents dels pares envers als professionals de la salut és: “Quin tipus de sabata li compro al meu nen?”, quan encara no caminen.

Una de les preguntes més freqüents dels professionals de la salut envers als pares és: “Quin tipus de calçat porta habitualment?”, quan fan la revisió dels que ja caminen.

Escollir una sabata adient pel dia a dia, tant en nens com en adult, és una tasca complicada. Hem de tenir en compte varis factors: quantes hores les portarem, quin tipus d’activitat farem, fa calor, fa fred, plou, sóc supinador, pronador…

Per això, avui us farem cinc cèntims de sabates.

Sempre hem portat sabates?

images2

 

 

 

 

 

Existeixen evidències que ens ensenyen que la història de la sabata comença a partir de l’any 10.000 a. de C., o sigui, al final del període paleolític . Entre els utensilis de pedra dels homes de les coves, existeixen diverses d’aquestes que servien per raspar les pells, la qual cosa indica que l’art d’adobar el cuir és molt antic. En els hipogeus (càmeres subterrànies utilitzades per a enterraments múltiples) egipcis, que té l’edat entre 6 i 7 mil anys, van ser descobertes pintures que representaven els diversos estats de la preparació del cuir i dels calçats. Als països freds, el mocassí és el protector dels peus i als països més calents, la sandàlia encara és la més utilitzada. Les sandàlies dels egipcis eren fetes de palla, papir o llavors de fibra de palmera.

 

Quan cal començar a col·locar calçat?

patucos-47805

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta pregunta la fa també el Dr. César García Fontecha, especialista en ortopèdia pediàtrica, a la seva pàgina web: http://www.traumatologiainfantil.com/es/pie/el_calzado.

  • El nen petit que encara no gateja pot portar mitjons o peücs que abrigaran el peu, però no ha de portar sabates.
  • Quan el nen comença a caminar pot col·locar-se un calçat tou, amb sola flexible i prima que li protegirà de cops o ferides.
  • Quan el nen comença a caminar pot utilitzar sabates que subjectin el peu perquè no es descalci en caminar, però que no ho pressionin.
  • De fet, el calçat no és imprescindible i molts nens al món no ho utilitzen.
  • Els seus peus es desenvolupen correctament i l’única diferència és que la pell de la planta del peu és més gruixuda.

I quan comencen a caminar?

calzado-infantil

 

 

 

 

 

 

Aquesta pregunta la respondrem amb l’ajuda del Col·legi Oficial de Podòlegs de Catalunya: http://www.podocat.com/Divulgaci%C3%B3/EventsiArticles/tabid/104/EntryId/2/El-calcat-dels-nostres-fills.aspx

  • En els primers deu anys el peu del nen haurà crescut almenys 20 números, als dos anys ja fan un 24, aquest augment de mida farà que moltes vegades, les sabates quan les canviem estiguin quasi noves.
  • És recomanable revisar un cop al mes si la sabata ha quedat petita, per comprovar-ho correctament farem el següent sempre amb el nen dret :
    1. Comprovar que des del dit més llarg del peu, que normalment és el 1r, però moltes vegades és el 2n, ens queda 1,5 cm per arribar a la puntera.
    2. Introduir sense gaire esforç el nostre dit índex per darrere del peu entre el taló i la sabata.
    3. Fer sempre aquesta comprovació al comprar sabates noves, les formes i numeracions del calçat poden variar d’un fabricant a un altre.
    4. Cal tenir en compte que el nen no es queixarà mai per una sabata petita, els seus dits son tan elàstics que es poden comprimir sense produir-li dolor.
    5. Farem una inspecció del peu, vigilant que no hi hagin zones envermellides degut al fregament i la pressió,les ungles que a la part distal segueixen el contorn del pulpell indiquen que la sabata és petita.
    6. Les compressions mentre el peu s’està ossificant provoquen deformacions importants, davant del dubte, millor sabates una mica grans que molt ajustades.

L’Infant va madurant la seva forma de caminar fins als set anys, és aleshores que es considera que te uns paràmetres fisiològics similars als d’un adult .

Per aconseguir que la sabata no influeixi negativament en aquesta etapa tindrem en compte:

  • El calçat ha de ser molt flexible i lleuger , excepte el contrafort més consistent a la zona del talo.
  • Les soles han de ser sempre antilliscants i sempre planes per afavorí l’equilibri , no és recomanable que siguin gruixudes.
  • Sempre comprarem les sabates adaptades a la forma del peu,amb forma ample i el més rectes possibles, sense angulacions pronunciades a nivell de l´avantpeu que podrien desviar el peu.
  • Per dintre la plantilla ha de ser plana ,no són recomanables afegits que elevin el pont del peu i evitarem costures amb relleu a l’interior
  • Les tanques regulables permeten adaptar la sabata a les diferents mides de peu i la utilització de mitjons més prims o més gruixuts.
  • Els materials han de ser naturals i molt transpirables,ja que als nens és normal que els suï molt el peu.
  • Intentarem fugir de les modes i el preu car no garanteix que el calçat sigui adequat.
  • A l’estiu intentarem que les sandàlies siguin sempre lligades i sense elements entre el primer i segon dit.

El calçat de l’adolescent

image3

 

 

 

 

 

 

 

 

  • És recomanable que utilitzin calçats amb capacitat de absorbir impactes perquè realitzen una gran activitat física.
  • El calçat esportiu és una bona opció si compleix els requisits de ser flexible i transpirable. El seu principal problema sol ser una escassa capacitat de ventilació, la qual cosa afavoreix la sudoració, la maceració de la pell i l’aparició d’infeccions per fongs.

Alguns conceptes importants

  • El calçat no ajuda a aprendre a caminar. El desenvolupament de la marxa pot veure’s entorpit per un calçat massa rígid que no permet el moviment lliure del peu i del turmell.
  • El calçat no modela ni corregeix el peu. Cal fugir de plantilles modeladores i de talons que corregeixin la marxa del nen.
  • No és convenient utilitzar calçats usats per germans. Els peus són anatòmicament i funcionalment diferents pel que desgastaran de forma diferent el calçat.
  • Hem de fomentar que el nen camini descalç el major temps possible (sempre en un entorn protegit) perquè això contribueix a un correcte desenvolupament de la musculatura del peu.
  • Si el nen desgasta de forma anormal la sola o refereix dolor en els peus convé la consulta amb l’especialista en ortopèdia pediàtric.

Fonts:

http://www.traumatologiainfantil.com/es/pie/el_calzado.

http://www.podocat.com/Divulgaci%C3%B3/EventsiArticles/tabid/104/EntryId/2/El-calcat-dels-nostres-fills.aspx

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Recomanacions pels pares i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s