Física o química?: Prevenim i tractem les picades d’insectes!

mosquiteraRepelent d'insectes

Continuant amb la temàtica estival, avui toca parlar d’un element imprescindible per la biodiversitat, però en algunes ocasions, molest pels humans: els insectes i les seves picades. Com tots sabem, les picades d’insecte són molt freqüents a l’estiu, en entorns humits i càlids.
La picada d’un insecte pot produir una reacció local amb enrogiment, dolor, picor i inflamació més o menys important. Si la persona picada és al·lèrgica al verí inoculat, pot presentar reaccions generalitzades.

Per què piquen els insectes?

Normalment són les femelles de diverses espècies d’insectes les que piquen, ja que necessiten la sang per poder dur a terme el seu cicle reproductiu. Les reaccions que provoquen a la pell són el resultat d’una resposta defensiva del nostre sistema immunològic contra la saliva o el verí dels insectes, i es pot formar una pàpula dolorosa i molesta amb picor.

Quins insectes són els que piquen més freqüentment?

Al nostre entorn viuen i s’hi reprodueixen un nombre important d’espècies de mosquits i altres insectes i artròpodes, com ara la mosca negra, les puces, els polls i les paparres, entre d’altres, que poden picar especialment durant les èpoques més caloroses. Amb l’arribada del mosquit tigre, hi ha més necessitat d’utilitzar repel.lents per les molèsties que causen les seves picades. No obstant això, el mosquit comú o Culex continua sent el gènere de mosquit que pica més freqüentment. Uns altres gèneres de mosquits que cal tenir en compte són els del gènere Aedes, al qual pertany el mosquit tigre, i l’Anopheles, que és el responsable de la transmissió del paludisme o malària. Sempre que es comercialitza un nou repel.lent o se’n fa una nova presentació, cal saber sobre quins gèneres de mosquits ofereix protecció i quines són les concentracions més eficaces.

Quins efectes poden causar les picades?

La majoria d’insectes i aràcnids produeixen molèsties locals a causa de les seves picades: picor, dolor i reaccions al.lèrgiques. El mosquits, a les zones tropicals, poden transmetre malalties infeccioses, algunes de greus com ara el paludisme. Cal saber que al nostre entorn algunes paparres també poden transmetre infeccions.

 

Física o química?: Mesures per disminuir el risc a les picades d’insectes

  • Tingueu en compte que el risc de picades augmenta a l’estiu.
  • Eviteu estar prop de contenidors d’escombraries, flors, plantes i fruites, eviteu els treballs de jardineria sobretot si teniu parts del cos al descobert (màniga curta, sandàlies, etc.).
  • Eviteu moviments bruscos al voltant dels insectes. La major part dels insectes no piquen si no són provocats.
  • Els vestits amb colors cridaners i els perfums atrauen als insectes. No porteu robes amples que permetin entrar els insectes. Porteu sempre sabates si sortiu de casa.
  • No mengeu ni beveu a l’aire lliure, reviseu la zona per evitar estar propers de ruscos i formiguers. Els nius i ruscos del voltant de la casa no han de ser eliminats pel propi pacient.
  • Si heu de conduir, comproveu sempre que no entrin insectes al vehicle; durant el viatge mantingueu les finestres tancades.
  • Els repel·lents d’insectes pot ser que no protegeixin del tot. La immunoteràpia no anul·la les altres mesures de prevenció.
  • Els repel·lents estan contraindicat utilitzar-los en infants més petits de 2 anys, així que s’haurien d’usar mesures protectores en la roba i les mosquiteres.

mosquitea bresol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Què es un repel·lent d’insectes?

Els repel.lents d’insectes són compostos químics, naturals o sintètics, que aplicats sobre la pell, impedeixen que els insectes s’hi fixin i n’eviten la picada. Així, doncs, el repel.lent ideal hauria de:

  • Tenir una certa capacitat d’evaporació, que permetés una eficàcia de més de 8 hores sense necessitat de repetir-ne l’aplicació.
  • Ser efectiu per a diferents espècies d’insectes.
  • No ser irritant per a la pell i les mucoses.
  • Ser resistent a l’aigua, però no gaire oliós.
  • Ser resistent a l’abrasió.
  • No tenir olor.

Cap repel.lent disponible al nostre entorn té totes aquestes propietats. Malgrat això, hi ha diferents productes que, com es pot comprovar aquí, poden presentar algunes d’aquestes característiques.

Són tòxics aquests productes?

A la descripció dels diferents repel.lents (vegeu el punt 5 de l’enllaç anterior), s’hi indiquen els efectes adversos. De forma global, es pot dir que tots són bastants segurs si s’utilitzen conforme a les seves recomanacions i durant períodes de temps curts. Naturalment, els preparats més concentrats poden presentar més toxicitat, per això és convenient utilitzar el repel.lent més adequat per a cada situació i deixar els més potents per a situacions realment necessàries (viatges a països exòtics, àrees amb prevalença del mosquit tigre, persones molt sensibles a les picades, etc.). A la taula  que s’adjunta, es mostren de forma resumida les característiques generals i la toxicitat dels diferents compostos utilitzats com a repel.lents d’insectes.

Es poden utilitzar en infants?

Es poden utilitzar en infants, però sense abusar-ne. Pel que fa a la freqüència d’aplicació diària, es recomana que en infants petits (fins als 12 anys) no s’administrin més d’una o dues aplicacions al dia i, en infants d’edat superior, fins a tres aplicacions diàries.

Cal considerar que estaria contraindicat utilitzar-los en infants més petits de 2 anys, així que s’haurien d’usar mesures protectores en la roba i les mosquiteres. Sobre qualsevol dubte, sempre podeu consultar el vostre pediatre. També és convenient que, si feu viatges a països exòtics, seguiu les recomanacions del vostre centre de referència de vacunació i prevenció de malalties tropicals.

Poden les vitamines i alguns dispositius elèctrics actuar com a repel.lents i ser una alternativa als repel.lents químics?

Tradicionalment es comenta que las vitamines del grup B s’eliminen per la suor i que poden actuar com a repel.lents. També hi ha la possibilitat d’utilitzar dispositius electrònics que emeten sons per repel.lir els mosquits. En aquest moment, no es disposa d’estudis científics que permetin considerar aquestes mesures com a alternatives serioses als repel.lents anteriorment esmentats.

Quines consideracions s’han de tenir en compte a l’hora d’aplicar el repel.lent?

Les organitzacions sanitàries han establert unes recomanacions generals:

• Utilitzar el repel.lent sempre a l’exterior i en espais oberts durant el temps necessari, i complir estrictament les instruccions d’ús, especialment el nombre d’aplicacions diàries permeses.

No aplicar-los en infants menors de 2 anys. En infants més grans, cal evitar-ne l’aplicació sempre que es pugui, i mai no s’han d’aplicar a les mans, ja que els infants se les posen a la boca i als ulls.

• No és aconsellable aplicar-los a la roba.

• Quan ja no sigui necessari el repel.lent, cal netejar la pell amb aigua i sabó.

• Si es presenta algun tipus de reacció a la pell, cal rentar la zona amb aigua i sabó i consultar un professional mèdic.

 

Què fer si ens piquen els insectes?

El primer que hem de fer en cas de picada d’insecte és la neteja de la zona afectada i l’aplicació d’un desinfectant. Tot i això, en cada cas hi ha una sèrie de recomanacions especials a tenir en compte.

 

Picada d’insecte

15298231-conjunto-de-insectos-de-dibujos-animados-aislado-en-el-fondo-blanco

 

  • Extraieu el fibló. Si feu servir les pinces, procureu no enfonsar-lo encara més ni escampar el verí de l’insecte
  • Renteu bé la zona afectada amb aigua i un sabó neutre;
  • Apliqueu-hi una gasa o roba neta amarada amb aigua freda.
  • Podeu aplicar un preparat farmacèutic a base d’amoníac, o bé fred (gel), sobre la picada;
  • En cas de picada a l’interior de la boca, doneu a la víctima gel per llepar o petits glops d’aigua freda;
  • No rasqueu ni fregueu la zona afectada, i
  • En casos greus, els serveis sanitaris d’emergències poden administrar l’antídot corresponent, si està indicat, i traslladar la víctima a un centre sanitari, vigilant-li les constants vitals.

 

Picada de medusa

medusa1

 

 

 

 

  • Sortiu de l’aigua;
  • No us grateu ni us fregueu la zona afectada amb tovalloles o altres peces de roba;
  • Retireu de la pell (amb pinces o guants) les restes de tentacle, si són visibles;
  • Renteu la ferida amb aigua salada;
  • No utilitzeu mai aigua dolça, ja que activa les cèl·lules i augmenta la quantitat de toxina injectada;
  • Ompliu una bossa de plàstic amb gel i apliqueu-la com més aviat millor, durant uns cinc minuts, sobre la zona de la picada (mai no heu de posar el gel directament sobre la pell);
  • Si la coïssor no es deté, podeu aplicar fred una altra vegada, durant cinc minuts més;
  • Per evitar la infecció de la ferida, s’aconsella que apliqueu sobre la pell un antisèptic (alcohol iodat) tres o quatre vegades al dia, durant 48-76 hores, i
  • Heu de prendre aquestes mesures com més aviat millor. Si les molèsties continuen o generen tremolors, nàusees, marejos o un dolor intens, acudiu a un centre sanitari.

Trobareu més informació en aquest blog a: Meduses

Picada d’escurçó

viperax11

 

 

 

 

 

 

 

Els escurçons es distingeixen de les serps perquè:

  • són més petits; no solen arribar a un metre de llargada
  • tenen un cap peculiar, ample i aplanat, en forma de “V”
  • tenen un dibuix en forma de ziga-zaga al dors
  • les pupil·les estan traçades verticalment
  • tenen l’apèndix nasal aixecat, en forma de banya
  • els ullals són mòbils i estan situats al davant de la boca
  • tenen la cua curta i cònica

En el cas de picada d’escurçó, cal prendre les precaucions següents:

  • Si en la primera mitja hora no hi apareixen símptomes locals inflamatoris, la possibilitat d’inoculació de verí és molt escassa;
  • Manteniu la víctima en repòs i impediu-li qualsevol moviment, ja que l’activitat muscular augmenta la difusió del verí i en conseqüència la seva acció tòxica;
  • Cal que l’extremitat afectada es mantingui a un nivell més baix que la resta del cos, per dificultar la difusió sanguínia del verí;
  • Renteu la ferida amb aigua i sabó i apliqueu-hi un antisèptic. Si és possible, caldria que fos un antisèptic que no deixi pigmentació, per tal de poder detectar canvis posteriors en la coloració de la pell;
  • Cobriu la ferida amb una gasa estèril, però sense aplicar-hi pomades ni cremes ja que no aporten cap benefici;
  • Apliqueu bosses d’aigua freda a l’extremitat afectada, separades de la pell mitjançant una tovallola. No poseu mai gel directament en contacte amb la pell;
  • Pot ser útil l’administració d’algun analgèsic (paracetamol) per calmar el dolor, i
  • Traslladeu la víctima immediatament a l’hospital, o activeu els sistemes d’emergències si sou en llocs molt aïllats.

Mesures que cal evitar

    • No feu incisions al voltant de la ferida, ja que es podria facilitar la penetració del verí i provocar risc d’infecció;
    • No succioneu el verí amb la boca, perquè si hi teniu petites ferides, càries, etc., podeu absorbir el verí (enverinament del salvador), i la quantitat de verí que s’obté amb aquesta tècnica no justifica el risc;
    • Mai no heu de cremar la ferida;
    • No heu d’aplicar lleixiu, ni permanganat potàssic, ni fang, ni herbes a la ferida;
    • No feu torniquets. Els torniquets que comprimeixen massa agreugen la simptomatologia local, i poden arribar a produir isquèmia de l’extremitat. A més, quan el torniquet es desfà, el verí passa directament a la circulació sanguínia i provoca un xoc;
    • No heu de subministrar begudes alcohòliques;
    • No heu d’aplicar el sèrum antiofídic al voltant de la ferida, perquè augmenta l’edema i la isquèmia, i
    • No administrar fibrinogen en lloc de sèrum antiofídic, perquè s’impedeix la formació del coàgul.

     

Picada de serp

images

 

 

 

 

 

 

La lesió consisteix en dos punts vermells separats un centímetre entre si.

  • Manteniu en repòs la zona afectada;
  • Desinfecteu la ferida;
  • Apliqueu-hi fred local;
  • Traslladeu la víctima urgentment al centre sanitari més proper per a una injecció antiverí abans que hagi passat una hora de la picada;
  • No feu incisions a la ferida, i
  • No succioneu el verí.

 

Telèfons d’interès

En una situació de primers auxilis, els nervis poden bloquejar-vos a l’hora de recordar els telèfons d’emergències. Per això, és aconsellable que tingueu en un lloc visible de casa o al costat de la farmaciola el llistat de telèfons que us seran més útils en cas d’urgència.

  • Emergències: 112
  • CatSalut Respon: 061
  • Bombers de la Generalitat: 112
  • Mossos d’Esquadra: 112
  • Policia Nacional: 091
  • FAX Emergències de persones sordes: 900 500 112
  • SMS Emergències de persones sordes: 679 436 200
  • Centre Nacional de Toxicologia: 91 562 04 20
  • Informació toxicològica de Barcelona: 93 317 44 00

Fonts:

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Recomanacions pels pares i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s