Al·lèrgia o intolerància alimentària?

2

 

La majoria de nens poden menjar aliments de tots els grups alimentaris sense suposar cap tipus d’inconvenient pel seu organisme. Tot i això, un percentatge petit, presenten algun tipus de sensibilitat específica a certs aliments, substàncies, components o ingredients. Aquests, al ser ingerits, poden produir diferents reaccions adverses, que es manifesten des d’una simple erupció cutània fins a una reacció anafilàctica.

 

Estem parlant de reccions produïdes per una al·lèrgia alimentària o per una intolerància alimentària, i cal saber-les diferenciar.

DIFERÈNCIES

1Una al·lèrgia alimentària és una reacció anòmala i exagerada de l’organisme per haver ingerit, estat en contacte o inhalat algun aliment o component d’aquest (sol ser inofensiu per la majoria de persones) que provoca l’activació del sistema immunitari per intentar protegir el cos d’aquest presumpte agressor.

Quan una substància és detectada com a estranya, el sistema immunitari la considera un element nociu i genera anticossos. Quan es repeteix el contacte amb aquesta substància nociva, el sistema immunitari reacciona espectacularment en un intent de protegir el cos d’aquesta proteïna agressora (al·lergen), i produeix anticossos IgE específics contra aquesta. A la vegada, també s’activen unes determinades cèl·lules del cos alliberant histamina i altres substàncies químiques que produeixen inflamació, picor, mocs, tos o trastorns respiratoris.

És important no oblidar que la intensitat de la simptomatologia dependrà de la quantitat d’aliment o de la persona, per això, encara que les reaccions anteriors hagin estat lleus, no ens hem de confiar. A més a més, pot ser que cara vegada produeixi una simptomatologia diferent.

No hem d’oblidar, però, que existeixen altres factors que poden afavorir les al·lèrgies: la contaminació ambiental o els hàbits alimentaris (la introducció precoç d’aliments potencialment al·lergènics en nadons.

El comitè Científic de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, ha reconegut que entre els al·lèrgens alimentaris més freqüents es troben: la llet de vaca, les fruites, els llegums, els ous, els crustacis, les nous, el peix, les hortalisses, el blat i altres cereals.

 

3Una intolerància alimentària és una resposta anormal a un aliment que es produeix en alguns nens en la quan no hi participa cap mecanisme immunològic. En aquests casos, l’organisme no pot assimilar correctament un aliment o un dels ses components, encara que sí poden consumir-ne amb petites quantitats sense que doni cap mena de reacció.

La intolerància, pot tenir un origen:

–          Metabòlic: Relacionat amb dèficit d’enzims involucrats en el metabolisme d’un aliment ( intolerància a la lactosa).

–          Farmacològic.

–          Inespecífic: Quan els mecanismes no són clars.

Els símptomes, solen ser digestius, i són molt semblants als de l’al·lèrgia alimentària: nàusees, diarrea, dolor abdominal, etc.

Mentre que els nens que tenen realment al·lèrgies alimentàries necessiten eliminar l’aliment causant de la seva dieta, els nens que pateixen d’una intolerància alimentària poden consumir petites quantitats d’aliment o dels component sense que es donin símptomes, excepte en els casos de les persones que siguin sensibles al gluten o al sulfit.

Les intoleràncies més freqüents, són les del gluten, la lactosa, els sucres, alguns additius o al peix.

MANIFESTACIONS CLÍNIQUES ( de major a menor freqüència):

47

6

Símptomes cutanis:

                – Lesions eritematoses, urticària o favasses a la zona de contacte ( ja sigui per contacte directe amb l’alimento o per petons de persones que l’hagin consumit), amb afectació de parpelles, mans o afectació generalitzada.

                – La dermatitis atòpica (DA), pot se provocada o exacerbada per les proteïnes de llet de vaca. És un símptoma difícil d’avaluar, ja que no és immediat, però si que es percep una certa milloria al retirar l’al·lergen causant.

5

8

 

 

Símptomes gastrointestinals:

                – Síndrome d’al·lèrgia oral: és una urticària de contacte en orofaringe que provoca picor i edema de llavis, llengua, paladar i epiglotis. Es resolt relativament ràpid.

                – Manifestacions digestives: nàusees, dolor abdominal, vòmits i/o diarrea.

Símptomes respiratoris:

                – Hiperreactivitat bronquial, reaccions asmàtiques, rinoconjuntivals (esternuts, picor nasal i ocular, llagrimeig, congestió nasal..)

Anafilaxi:

                – A més dels símptomes anteriorment descrits, es poden produir símptomes cardiovasculars com hipotensió, arítmia o  col·lapse vascular. Es considera una situació d’EMERGÈNCIA VITAL. Cal tenir en compte que l’anafilaxi és especialment greu i es produeix en pacients asmàtics.

MESURES PREVENTIVES:

  1. Introducció d’aliments nous:

– A l’hora d’introduir nous aliments,  cal deixar un període de de 7 a 10 dies entre aliments nous per identificar l’aliment causant de la possible al·lèrgia.

– La lactància materna redueix el risc de patir al·lèrgies alimentàries en comparació a aquells nens que són alimentats amb llet artificial.

– Si els pares presenten algun tipus d’al·lèrgia alimentària, es recomana no introduir aquest aliment al seu infant  fins havent passat l’any de vida.

– Conèixer els antecedents familiars, és la millor forma de poder predir la possibilitat que el fill adquireixi també algun tipus d’al·lèrgia alimentària:

–          Pares sense al·lèrgia alimentària: 5- 10% de possibilitats

–          Un dels pares amb al·lèrgia alimentària: 13-20% de possibilitats

–          Els dos pares amb al·lèrgia alimentària: 23-40% de possibilitats

  1. Nens que han patit alguna reacció al·lèrgica:

– Llegir i comprovar sempre  els ingredients a les etiquetes dels aliments que es vulguin utilitzar per la preparació del menú.

– En el cas dels nens que es quedin al menjador escolar, cal dur una còpia del certificat mèdic per evitar confusions i informar-se del menú que prendrà el seu fill/filla.

– Cuinar primer el menjar del nen al·lèrgic per evitar contaminacions i contactes.

– Manipular amb molta cura els utensilis (és millor si són exclusius per a ell).

– No utilitzar el mateix oli o la mateixa planxa per cuinar.

– Garantir la màxima higiene en totes les superfícies de treball.

– Tenir compte amb els aliments amb masses, beixamel, brous, sopes i pa ratllat.

– Eliminar totalment l’al·lergen de la dieta, tant l’aliment com els diferents productes que el poden contenir com ingredient.

– Davant el dubte, no prendre l’aliment.

– Tenir a prop la medicació oportuna, especialment en casos d’al·lèrgies molt greus.

ALIMENTS QUE FREQÜENTMENT PROVOQUEN AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES

Gairebé qualsevol aliment que contingui proteïnes pot causar una al·lèrgia alimentària, però alguns les originen amb major freqüència:

Al·lèrgia a la llet de vaca

                – Causat per la caseïna, la lactoglobulina o la lactoalbúmina.

                – Símptomes més comuns: sobretot cutanis, encara que també digestius (vòmits i diarrea)

                – Han d’eliminar-se de la dieta:

                               – Tots els derivats làctics (iogurts, formatges, mantegues, natilles, gelats, margarines que no sigui 100% vegetal, llet fermentada, sèrum de llet)

                               – Pastissos, brioixeria, pa de motlle i baguetes que continguin llet.

                               – Caramels, xocolata amb llet i sense llet, cacau en pols, torrons, cremes de cacau…

                               – Batuts, sucs, orxates.

                               – Sopes de sobre, brous, favades, precuinats, conserves…

                               – Alguns embotits, pernil dolç, salsitxes.

– No confondre mai amb la intolerància a la lactosa, la qual produeix diarrees degut a la incapacitat de digerir aquest component de la llet.

Al·lèrgia a l’ou

                – Causat generalment per la proteïna ovoalbúmina o el ovomucoide que estan presents a la clara.

                – Han d’eliminar-se de la dieta:

                               – Sopes, caldos o consomés clarificats amb ou.

                               –  Arrebossats i empanades amb ou, empanadilles, milfulles, precuinats.

                               – Pastissos, galetes i brioixeria.

                               – Caramels, torrons, batuts.

                               – Flams, cremes, gelats, natilles, margarines…

                               – Embotits, salsitxes comercials, patés o altres derivats càrnics envasats.

                               – Maionesa i altres salses, cremes per amanides, pastes d’ou o sèmola.

                               – Pa ratllat o pa fornejat amb clara d’ou.

-Al·lèrgia al peix:

                – Degut a les proteïnes musculars del peix. S’ha de tenir especial importància amb els productes amb Omega 3 o grassa de peix que poden contenir petites quantitats de proteïna.

                – S’ha d’eliminar de la dieta:

                               – Peixos, guisats amb peix o brous concentrats de peix.

                               – Farines de peix, oli de peix.

                               – Derivats del peix: surimi

                               – Si també hi ha al·lèrgia al marisc, especial atenció amb mol·luscs i crustacis

-Al·lèrgia a les llegums:

                – En generals tots els llegums són al·lergèniques (mentre no es demostri la tolerància d’algunes d’elles), especialment les llenties i la soja.

-Al·lèrgia als fruits secs:10

 

 

 

 

         – En general, solen produir nàusees, mal de cap i inflamació de llavis i llengua. Tot i això, tenen un elevat risc de provocar un shock anafilàctic.

                – Poden produir símptomes, fins i tot per un mínim contacte a la pell.

                – Han d’eliminar-se de la dieta:

                               – Tots els fruits secs, mentre no es demostri la seva tolerància.

                               – Postres, pastissos, brioixeria industrial.

                               – Llet i pasta d’ametlles.

                               – Torrons, polvorons, massapà.

                               – Guisats amb fruits secs.

                               – No consumir res enriquit amb Omega 6.

FONTS:

-Immunitas vera (Associació d’Al•lèrgics Alimentaris i al látex de Catalunya): http://www.immunitasvera.org

-Gencat (Generalitat de Catalunya):  http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/es/dir1633/doc11572.html

 -SCAIAC (Societat Catalana d’Al•lèrgia i Immunologia Clínica):

http://www.scaic.cat/scaic/contentFiles/557/ca/alergia_definitiu.pdf

– AESAN (Agencia Española de Seguridad Alimenari y de nutrición  Ministerio de sanidad):

http://www.aesan.msc.es/AESAN/web/comer_seguro_saludable/subseccion/alergias.shtm

– AEPNAA (Asociación Española de alérgicos a alimentos y al latex):

http://www.aepnaa.org/alimentos.html

– EUFIC (European Food Information council):

 http://www.eufic.org/article/es/expid/basics-alergias-intolerancias-alimentarias/

– AEPED (Asocicacion Epañola de pediatría):

http://www.aeped.es/documentos/protocolos-gastroenterologia-hepatologia-y-nutricion

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Recomanacions pels pares i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Al·lèrgia o intolerància alimentària?

  1. Cèlia Pujol ha dit:

    Neus i Frederic, molt bé tractar aquest tema tan freqüent a les nostres consultes !!!

    Gràcies col·laboradors !!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s